Sinistre causat per vehicle desconegut amb resultat de danys personals i materials. Abast de la cobertura del Consorci de Compensació d’Assegurances.

201710.19
0
0

EDE 2017/510250

Data de la consulta: 13 d’octubre de 2017

Plantejament

Hem formulat reclamació judicial al CCS pels danys personals molt greus (amputació d’una cama) i materials soferts per un client, com a conseqüència d’un accident causat per un camió que es va donar a la fugida i que no va poder ser identificat (i això pesar d’existir a un enregistrament d’una càmera del DGT).

El Jutjat ha estimat la reclamació per lesions i despeses en la seva integritat, però desestima els danys vehicle que diu no emparats per l’art. 11 de la LRCSCVM en casos de vehicle desconegut.

En la nostra opinió, l’entitat de les lesions ens permeten reclamar també els danys del vehicle Estan d’acord?

Resposta

En aquest cas es pregunta si el Consorci de Compensació d’Assegurances -CCS- ha de fer front als danys materials generats per un accident provocat per un camió que es va donar a la fugida i no va poder ser identificat, que va provocar, al seu torn, greus lesions corporals (amputació d’una cama) a la víctima. Cal afegir el fet que el Jutjat ha desestimat la reclamació relativa als danys materials en entendre que no queden dins del que es disposa en l’art. 11.1 del RDLeg 8/2004, de 29 d’octubre (EDL 2004/152063).

Segons el citat precepte, el CCS no cobreix els danys materials produïts per un vehicle desconegut, sobre la base de l’el seu apt. 1.a), i en aquest sentit s’ha vingut manifestant, per exemple, la jurisprudència de l’Audiència Provincial de Barcelona, de la qual destaquem els següents pronunciaments: La Sentència de 4 de febrer de 2013 (EDJ 2013/32627) o la de 26 d’abril de 2013 (EDJ 2013/151141), que va concedir solament indemnització pels danys personals, pesi que aquests van consistir en diversos politraumatismes en diferents zones de les extremitats, principalment les del costat dret, presentant important inflamació amb erosió a la zona del genoll i trocànter, i bursitis en colze, conseqüència de la caiguda i arrossegament per l’asfalt, la qual cosa va suposar 104 dies no impeditius i 20 sessions de rehabilitació.

I és que el principi de solament cobertura dels danys personals i no dels materials derivats d’un sinistre causat per un vehicle desconegut ha estat una constant del règim legal espanyol de cobertura de danys derivats del risc circulatori a càrrec del CCS; així ho han vingut establint invariablement els successius textos legals reguladors de la matèria. El fonament d’aquesta decisió obeeix al perill de frau que tanquen tals sinistres, ja que comunament no compten amb prova sòlida que els recolzi, presumpció que, a dir de la Sentència d’AP Barcelona de 23 de maig de 2011 (EDJ 2011/137498), és ope legis i no admet prova en contrari.

No obstant això, enfront d’aquest principi general cap l’excepció que el sinistre hagi produït danys personals o lesions significatives, ja que en tal caso les possibilitats de frau en danys materials es limiten de forma substancial. Aquests danys o lesions significatives es concreten en els següents:

– Mort.

– Incapacitat permanent.

– Incapacitat temporal que requereixi almenys set dies d’estada hospitalària.

L’amputació d’una cama, que és el supòsit de fet que s’exposa en la consulta, entenem que s’ajusta plenament als dos últims casos, és a dir, tant al d’incapacitat permanent com a temporal, perquè respecte de la segona, de ben segur (presumim) que la víctima haurà estat almenys set dies ingressada en un centre hospitalari.

El cas de la incapacitat permanent ha vingut suscitat algun problema interpretatiu, pretenent-se en alguna ocasió identificar a seqüela, podent-se, en tal cas, reclamar danys materials amb seqüeles amb l’argument que les seqüeles sempre tenen un caràcter permanent.

Exemple d’aquesta disquisició, centrats en la doctrina de l’AP de Barcelona, cal destacar la Sentència de 14 de setembre de 2010 (EDJ 2010/236279), que va conèixer d’un supòsit en el qual la perjudicada per un sinistre viari ocorregut en la Zona Franca, causat per un vehicle desconegut va reclamar al CCS, mentre que fons de garantia, la indemnització del dany en els béns (903,73 euros, cost de reparació del seu ciclomotor) sofert en aquesta ocasió, una vegada que el propi CCS li va haver indemnitzat en via extrajudicial el dany corporal. La sentència de primera instància va entendre pertinent la reparació del dany en els béns a càrrec del CCS a l’empara de l’art. 11.1.a) del RDLeg 8/2004, en interpretar aquest precepte en el sentit d’equiparar l’expressió “incapacitat permanent” a “lesions permanents”, i com vulgui que la víctima va patir una mínima lesió permanent (seqüela no identificada valorada en un punt), es va considerar a aquesta perjudicada creditora enfront del CCS de la reparació del dany en el ciclomotor. En canvi, la Sala ad quem discrepa de la valoració realitzada pel juzgador a quo, ja que una interpretació de la norma en conflicte ajustada a tots els paràmetres establerts en l’art. 3.1 del Codi Civil -CC- (EDL 1889/1) porta a conclusions diferents, considerant que el legislador es refereix a les modalitats de dany corporal, mort aparti, en forma de lesió permanent i incapacitat temporal més importants o significatives, la qual cosa no obsta perquè un mateix lesionat pugui trobar-se en la situació descrita en una o en dues de les categories de danys corporals rellevants. En últim terme, és reveladora la voluntat legislativa de considerar únicament significativa a tals efectes la lesió permanent (seqüela) d’índole incapacitante.

Doncs bé, l’amputació d’una cama, a més de constituir una lesió greu de les incluibles en l’art. 149 del Codi Penal -CP- (EDL 1995/16398), és permanent d’índole incapacitante mentre, v.gr., és de les quals precisa ajuda de tercera persona.

Per això, al nostre entendre, la conclusió passa per la procedència de la indemnització dels danys materials reclamats sempre que hagin quedat suficientment acreditats, ja que cal precisar que en aquest tipus de danys regeix, amb plenitud, la càrrega de la prova de l’art. 217 de la Llei 1/2000, de 7 de gener -LEC- (EDL 2000/77463), corresponent-li a qui la sol·licita, a tenor de l’art. 1902 del CC.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada